Qui són els radicals, els qui obliguen o els qui som obligats?

Aquesta és la pregunta que es fan Liannallull al seu darrer
treball. Deu cançons, deu crits que ens parlen de la quotidio-
nitat dels sobres, dels tants per cent, les comissions i moltes
altres coses que sentim als mitjans de comunicació a diari.
En aquest treball no hi ha espai per a la metàfora, sinó cançons
directes, sense vestits ni llums de colors. “Els Radicals” és
radical no en la forma sinó en el contingut, i ens parla d´allò
que sents quan et poses a xerrar una estona amb la gent
del carrer i que es veu als ulls del veí quan passa pel teu
costat cada matí.

A “Orfes Fills de Buda” ens diuen “La mainada està nervio-
sa, la mainada està cansada, la mainada està perduda. Són
com orfes fills de buda”. Comencen amb una imatge apoca-
líptica on els nens decideixen cremar-ho tot i rebel•lar-se.
“Més Que Un Rellotge Daurat” ens parla de la misèria, però
també de l´orgull de no deixar-se aixafar i tenir el cap ben alt,
tot i que no tinguis res per menjar, com una postal del
Neorealisme italià portada al 2013.
“No Fer Res” ens parla de la necessitat d´aturar-se i repensar
què estem fent. “Pensa-ho tot com si fos nou, treu
la pols, posa-hi flors. Com un regal”. El vaixell s´està enfonsant
i a la cuina hi ha micos tallant cocaïna, però el capità només
pensa a fer-se ric, cap on anem?
Seguim amb “Prou Ja de Porqueria”, el títol ja ho diu tot.
Aquesta frase segur que tots l´hem sentit els darrers anys, hi
ha de tot: juristes, llepaculs, maletins, espavilats, cotxes oficials,
metalls i dioxines, qui es mogui no surt a la foto!

El so western i les guitarres com fulles de metall ens porten
a “Afarteu-vos Companys”, una cançó que ens deixa respi-
rar una estona, però on tampoc hi ha espai per a la metà-
fora. “Ja ets a punt amb els braços oberts i la boca ense-
nyant els queixals, tothom pot passar a endrapar fins que no
pugui més. Afarteu-vos, companys, i no penseu en res més”.

A partir d´aquest punt el disc comença la darrera pujada, ens
diuen “Ves Amb Compte En Un Futur” perquè a la font hi ha
voltors amb tanta gana, que han perdut tots els escrúpols,
tenen ambició, van sobrats de fè i si no t´apartes vindran a per
tu.

Continuem amb un musical, sí, un musical punk. ”Els Nostres
Fills de Puta”, els que fan la feina bruta i embruten i ens en-
bruten. En aquest tema van desfilant personatges patètics
que no tenen cap pudor en mantenir el seu status a costa
del que faci falta. Entre d´altres hi podreu sentir les veus del
Ramon Faura, el Xavi Garcia, Càndid o en “Mossèn” Mau
Boada amagant pederastes.

A “Necessito Una Dosi” entrem al cap d´un ionqui
que no troba camell una tarda de diumenge. La paranoia
s´estén dins el seu cap fins que esclata amb el so de trom-
petes, distorsió i crits que ens porten al tall més amable de
tot el disc. “El Plor dels Àngels”, un trip psicodèlic que parla
de la maternitat i la creació de vida com a veritable
obra d´art. Podreu sentir els àngels cantant melodies celes-
tials, però no us en refieu perquè encara ens queda una
cançó. “Ells Són Els Radicals”, un crit que resumeix el que fa
mitja hora que portem escoltant.

Liannallull no han descobert la sopa d´all, però que bona que està!