released March 5, 2016

Liannallull ens presenten el seu cinquè disc, L'Amor
Que Donis. Després del to acústic de Menesteroses, de 2015,
torna el so elèctric i de banda. Actualment, el grup el formen en
Jordi Espinach, veu i guitarra, en Nico Flors, baix, la Noe
González, teclats, i en Dani Perarnau, bateria.
L'Amor Que Donis suposa un pas endavant en la sonoritat del
grup, amb instruments que no havien fet servir fins ara, com els
òrgans i teclats que augmenten la paleta de colors musicals del
seu repertori des dels més suaus als més afilats, com la serra
d'un ganivet.
En aquest disc es troben diferents registres, mitjos temps amb
cadència densa, com la cançó que obre la gravació, Giravoltant,
on comencem sentint el baix i la veu, i poc a poc s'afegeixen
instruments que van creant una atmosfera per on circula la veu.
Al segon tall, Era Jo, ens topem amb una veu que ens explica una
història misteriosa: «Quan eres a la tarda, prenent un cafè i vas
notar aquell gust amarg, especialment amarg, vas fer cara de
fàstic, vas mirar al teu voltant, pensaves que t'havien fet una
broma de mal gust... però era jo!» El so del grup explota en una
onada de distorsió que ens portarà a Deixa't Estimar: una barreja
de so urbà i percussió africana, una dansa neuròtica. Així arribem
al tall que dona nom al disc, L'Amor Que Donis, en la més pura
tradició de'n Neil Young and the Crazy Horses, els Liannallull
executen una balada amb distorsió, plena de passatges instrumentals
improvisats en els que el flow del grup puja i baixa.
A I Gira trobem una de les cançons més ballables del disc, ritmes
de tall llatí amb guitarres brutes de fuzz i wahwah acompanyats
per la percussió d'en Dani Farran, que ja ha col·laborat en altres
discos del grup. L'Àvia té un cert aire a la vena més rockera de
Queens Of The Stone Age, amb un ritme ferm i ràpid, i una tornada
que queda gravada des del primer cop que se sent. En aquest
punt, el disc relaxa el seu ritme i el grup ens porta a les aigües
del Mississipi, Et Plouré ens remet a l'església i el gospel del sud
dels Estats Units, i és una prèdica a la fertilitat. A continuació
arriba Amb Faldilla i una Lüger: una guitarra acústica obre la
cançó, tan sols seguida per la veu de'n Jordi Espinach que canta
«La dona escup sobre la tomba d'un vell general, que va morir
d'un tret al cap un vespre qualsevol, la va dinyar en un bordell del
Xino amb llums vermells, ben ebri de licors i de cigarros cars».
Narra una història del barri Xino on barreja militars franquistes/africanistes
fans de Conxa Piquer amb prostitutes del Riff.
Amb Llencen Bombes, la banda torna a reprendre el to ràpid, en
aquest cas amb uns teclats amb cert aire a Devo. Espavilat és el
tall més garatge, guitarres distorsionades, delays i crits guturals.
Acabem el camí amb Pujant Pel Pendent, on la banda crea una
atmosfera densa i ens porta a escenaris urbans de soledat i individualismeneuròtic.

L'Amor Que Donis és un viatge per molts paisatges sonors i estats
emocionals. En definitiva, un disc que a cada escolta guanya pes i profunditat.

Liannallull va néixer el 2008 i és el projecte musical de'n Jordi
Espinach, que des de l'inici s'ha fet acompanyar per diversos
músics amb els que ha enregistrat quatre elepés: Cap de Trons,
Cap de Pardals, Els Radicals, Menesteroses, i un EP: Les Putes
Catalanes. Al llarg d'aquests anys ha anat alternant el so acústic
més despullat amb l'electricitat més sorollosa. Influenciat tant per
la cançó d'autor com per sons més noise i psicodèlics, Liannallull
podria definir-se com un equilibri entre l'ofici de cantautor i la
cerca de nous llenguatges dins del rock.