01 Romanço moralista de la lluna
02 Marxo cap al centre
03 Un altre extrany
04 El lloc on millor es respira l´amor
05 Homes de debò
06 Gandul
07 Es Dora
08 Animals de pedra
09 Marxa
10 Ars Retorica ( est mihi )
11 Viatge nº27
12 La font
13 Allò ( Mantra )

" Cap de Pardals " 2011 PICAP
www.actualrecords.com/mostradiscint.php?idioma2=ct&order=911007

Liannallull son

Jordi Espinach acompanyat per
Anna Capacés ( Llum Pepa )
Pablo Acosta
Ines Forn

Els quatre integrants de la banda es van conèixer en un sanatori de Venècia ja fa uns quants anys entre banys d´aigua, tardes de xerrera a les hamaques i llargues passejades per la platja. En realitat sospitem que eren uns fugitius de la justícia. Van anar passant lentament els dies i suposem que amb l´avorriment i les ampolles d´aigua amb gas, van concebre una idea ben estrambòtica que consistía a treballar de ferrers i aconseguir crear una fàbrica de sorolls disonants i caòtics. El cervell era Jordi Espinach, el més perillòs de tots, coneguda era la seva afició a robar bolsos de velletes mitjançant la coneguda tècnica del Speedy Gonzalez, que ara no explicarem. També hi formaven part les germanes Llum i Inés que fugien de França, on es creia que havien perpetrat un frau fiscal en un convent. Finalment en Pablo Kurtz, hàbil timador de carrer que a Rosario, la seva ciutat natal, va apendre les tàctiques de la mà del Pinche Lucio i que la gent de bona fe ha anat patint posteriorment a terres europees. Evidentment la fàbrica mai va arrivar a funcionar i van decidir fugir al sanatori de Davos, als Alps. Allà entre el rigoròs hivern i les nevades constants van aprendre a tocar certs instruments a partir d´un llibre que van trovar una tarda plujosa a la biblioteca del sanatori, era d´un autor bizantí que havía copiat els coneixements grecs, probablement d´Eleusis, i proposava progresions tonals a partir de la divina proporció, o proporciò àurea. En els seus apèndixs esmentava “ El buenhacer del instrumento según su familia: tècnicas bàsicas, correción de vicios y malas posiciones”. Bé, el cas es que va acavar l´hivern i els integrants del ja batejat grup, Liannallull, es van posar a fer assajos i concerts per la geografía europea, principalment Berlin i Zúrich on van fer amistat amb perillosos integrants de grups anarquistes i subversius varis, sempre de caire polític.
Jordi Espinach va gravar el seu primer disc “ Cap de Pardals “ el 2009 complint condemna a una presò marsellesa d´aquesta manera va aconseguir rebaixar la pena, hem de desdir les bucòliques versions que afirmen que el va gravar en els boscos del Montnegre en un poble anomenat Vallgorguina, res més allunyat de la realitat, son cortines de fum per esvair la veritat que avui expliquem. L´any 2010 uns desaprensius entren al seu local d´assaig i els prenen tot el material, de fet la versió més convincent ens porta a sospitar que es una revenja entre malejants, una banda enemiga rusa a la qual devien diners es va pendre la justícia pe´l seu compte. Així, sense res material i sense idees, es posen a recòrrer tots els estercolers i les escombraries de Barcelona i rodalies i buscant entre les rates i tot allò que la societat rebutja i aconsegueixen juntar el que es podría dir instruments de segona mà, així que segueixen fent concerts per allà on poden. Donant el pal en una esglèsia, aconsegueixen escopetes i trabucs de l´època de la guerra del Francés i a la tardor de 2011 entren armats a l´estudi de Jack Frost i el tenen segrestat conminant-lo a enregistrar-los el seu segon disc “ Cap de Pardals “, un cop feta la feina fugen, suposem que en cotxe robat, a la mansiò de la famosa masteritzadora Rrose Selavy i atacant-la quan es prenia tranquilament el té al seu jardí, l´obliguen a fer una masterització del disc.
Actualment es creu que ronden per la zona del Vallés Oriental o el Maresme, de quant en quant potser teniu la sort o desgràcia de que venen a actuar al vostre lloc de residència, així que com es sol dir, si veieu que venen, amagueu les criatures.